Benvinguts!
Espero que aquesta nova entrada us dugi cap a camins inexplorables. El que m'agradaria comentar és un terme molt nomenat però molt poc reflexionat, aquest terme és “competència”. En un primer moment servia per referir-se a una persona capacitada per complir una feina concreta. A poc a poc aquest terme va anar expandint-se fins a arribar a un camp que és el que ens interessa, l'educació. Aquestes competències són les que un alumne hauria de rebre i l'encarregat de transmetre'ls són els mestres. Com podreu veure a aquest vídeo explica de manera molt breu i clara el concepte de “competència” des del punt de vista de la psicologia cognitiva.
Espero que aquesta nova entrada us dugi cap a camins inexplorables. El que m'agradaria comentar és un terme molt nomenat però molt poc reflexionat, aquest terme és “competència”. En un primer moment servia per referir-se a una persona capacitada per complir una feina concreta. A poc a poc aquest terme va anar expandint-se fins a arribar a un camp que és el que ens interessa, l'educació. Aquestes competències són les que un alumne hauria de rebre i l'encarregat de transmetre'ls són els mestres. Com podreu veure a aquest vídeo explica de manera molt breu i clara el concepte de “competència” des del punt de vista de la psicologia cognitiva.
La
ponent tracta també una idea proposta per Zábala i Arnau (2009) en
el llibre “11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias”
sobre
“el saber per saber” a on el mestre se centrava amb què
l'alumnat devia de sabre, però la feina per competència va sorgir
per contrarestar aquesta postura i que fos “sabre per sabre fer”.
Actualment s'ha volgut desfer de la postura conductista, és un
enfocament denominat cognitiu conductual, és a dir el que penso ho
faig. El que ha passat és que la metodologia que s'emprava antes era
dedicar-se a teoritzar el que el mestre tenia a la seva planificació
sense fer que l'aula es convertís en dinàmica i aquella teoria fos
ensenyada des de “el deleite”.
És molt interessant aquest vídeo per entendre aquest concepte i les
dues situacions.
Una altra idea important a mencionar és el
tema de la crisi dels referents tradicionals i de la necessitat
d'evolucionar cap a un nou sistema educatiu és un tema molt debatut
i que amb el temps es va expandint com a necessitat. Hi ha molta
informació per la xarxa però poso un altre vídeo molt més extens
però on també tracta aquest tema. Pel minut 11 ens descriu algunes
experiències com el de la seva filla que prefereix més estudiar dos
dies abans de l'examen perquè no sen recordarà pel dia de la prova.
¿Qui
no ha preferit estudiar dies abans de l'examen perquè no sen
recordarà? ¿qui no ha tingut de més petits 60 minuts de classe
només de teoria pura sense posar un exemple? ¿qui no ha sentit
algun nin queixar-se de venir de classe i dir que no s¡havia
assabentat de la meitat de la lliçó? Es poden seguir mètodes per
aconseguir l'atenció de l'alumnat o assegurar-se a través
d'activitats dinàmiques que l'alumne pot seguir el mateix ritme de
l'aula. No només es tracta d'avaluar que l'alumne hagi memoritzat
tot el contingut del temari sinó d'avaluar que l'alumne sàpiga
emprar les eines explicades a classe. Per exemple: si l'alumne ha
tret un 8 de la primera avaluació perquè s'ha sabut de memòria què
és un subjecte, un verb i un predicat però el curs següent no
sabrà analitzar una oració perquè l'únic que ha fet és
memoritzar els conceptes d'una oració sintàctica. ¿De què li
serveix a l'alumne treure un notable si realment no sap aplicar els
continguts?
A més una dita que em va agradar molt d'un article que vaig trobar per la web és: “Los estudiantes son personas portadoras de conocimientos, experiencias e intereses. Una enseñanza democrática, por tanto, no puede ser concebida como mero “adoctrinamiento” curricular sino como un proceso guiado de participación responsable. El estado debe mantener una relación democrática con los centros, dotándolos de los medios necesarios para el desarrollo de su función y entendiéndolos como instituciones que tienen el derecho y el deber de promover la mejor formación de sus estudiantes.” Penso que és una reflexió i una conclusió que molts de nosaltres tenim a les nostres ments a on dins una aula hi ha una gran diversitat i no tots estan al mateix nivell i és necessari que el mestre aporti unes metodologies per fer sentir còmode a l'alumne i a la vegada gaudir de veure resultats. Poc a por es comença a obrir món a nous passos d'investigació i la tecnologia comença a ser part d'una eina educativa. Vaig veure a un blog del país on es feien eco dels avantatges que donava la tecnologia dedins l'aula. Aquí hi ha l'enllaç per si us desperta la curiositat.
Espero que hàgiu gaudit amb aquest viatge i fins a la pròxima entrada, fins
aviat!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario