Tercer viatge

Benvinguts una vegada més!

        Aquest nou viatge estarà relacionat amb la primera entrada on vàrem caminar cap a l'ideari de les competències. Així com Zabala i Arnau (2009) ens parla en el llibre “11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias” sobre les competències, on marca constantment que la definició d'aquest terme és molt ampli i hi ha moltes maneres de descriure aquest concepte, però n'hi ha una de bàsica. Aquesta definició bàsica és simplement l'encarregada d'identificar allò que necessita qualsevol persona per donar una resposta als problemes als quals s'enfrontaran al llarg de la seva vida. No vull reiterar-me sobre aquest tema perquè podeu accedir a la informació i vídeos del primer viatge. Però per donar-vos una mà i ajudar a aclarir alguns dubtes us adjunto un vídeo d'exemple a on es veuen els punts clau de les competències en distintes àrees (comunicació lingüística, matemàtiques, mon físic, competència digital, social i ciutadana, cultural i artística, competències per aprendre a aprendre i autonomia i iniciativa personal).

         Partint d'aquesta idea anterior, Zàbala i Arnau (al mateix llibre) ens tracta una altra idea molt interessant i que és necessari parlar perquè és el que vivim dia a dia, és sobre les escoles. Dos models d'escoles que se'ns parla són de l'escola tradicional i l'escola activa. Realment també es relaciona amb el que vaig comentar en el segon viatge sobre el rol del professorat, perquè la forma amb el que el docent instrueix i educa a l'alumnat compon un tipus d'escola. Aquests dos temes han estat molt criticats perquè es considera que una escola tradicional té com a fonament transmetre un aprenentatge a través de la memorització. I jo com a estudiant puc afirmar que a l'institut el que ens ensenyàvem era a com memoritzar, per així quan anéssim a batxiller poguéssim absorbir el màxim possible per a la selectivitat. El problema que vàrem tenir és que alguns alumnes vàrem aprendre molt bé a memoritzar però algunes assignatures del següent curs es varen basar a fer preguntes a l'examen de reflexió i de relacionar amb continguts. El que va passar és que durant uns anys ens vàrem acostumar a aquesta tradicional metodologia i de sobte que ens instaurin noves metodologies a les quals no estem adequats, va ser bastant caòtic. He trobat alguns blogs que tracten sobre aquest tema i és molt interessant. En el primer tracta la diferència entre aquests dos models d'escoles, junt amb les característiques i els fonaments psicopedagògics de l'escola activa. Un segon blog que he trobat tracta per separat els dos models d'escola amb uns punts bàsics a tractar (metodologia, materials, rol del professor, rol de l'alumne i aprenentatge) per veure més clarament les diferències.

        Si hem anat evolucionant amb algunes metodologies de l'escola tradicional a l'actual, ¿perquè no començar a canviar aquest tipus d'aprenentatge? Donar-li un paper important a la participació de l'alumnat i deixar de basar-se simplement el que posa el llibre, és a dir donar classes dinàmiques amb el temari que hi ha al llibre de text.

      La qüestió no és deixar de banda el que sempre s'ha emprat sinó tenir la capacitat de sabre combinar les dues coses (memorització d'alguns coneixements i la comprensió a través de procediments). En la meva època d'estudiant a la carrera em vaig adonar que aprenia més a través d'activitats de reflexió on la meva ment relacionava el temari que havia estudiat. A més quan estudiava el temari m'ho llegia per entendre i a l'examen a part de recordar del que m'havia estudiat o havia de sabre aplicar. En canvi les assignatures que era simplement memoritzar era més senzill perquè l'única funció que feia el meu cervell era reproduir el que havia estudiat.

No és millor aprendre reflexionant que memoritzar-ho tot #edubateMA

Una foto publicada por Maria (@mardominguezma) el Oct 10, 2014 at 2:24 PDT

 Imatge propia

        Per finalitzar, comentar una idea que hem mencionat anteriorment, els llibres de texts. És un tema molt comentat a molts de blogs com per exemple en el de Felipe Zayas “¿El libro de texto es el currículum?” On ens diu que els continguts que ens ofereixen els llibres de text són obligatoris. I que la metodologia impliquen aquests continguts és ensenya, però el professor ha de ser l'encarregat a interpretar i adequar el currículum oficial. Els llibres de textos són uns instruments d'aprenentatge on els pares es gasten una gran quantitat de doblers i considero que els mestres haurien de sabre emprar el llibre de text com un reforç per ensenyar, en lloc de ser el pilar de l'ensenyament. Hi ha un blog molt interessant on es parla sobre l'avantatge i desavantatge del llibre de text dins l'aula. A més com a “futura” docent crec que és més educatiu enllaçar el que ara he mencionat amb una imatge visual sobre aquest tema. Unes frases que m'han agradat i que m'agradaria que sigui per reflexionar: “Los libros de texto, en la medida que son representantes de la cultura seria y necesaria para el futuro tienen que cambiar su manera de exponer todos estos conceptos principales”.

Gràcies i fins a la pròxima!!!