martes, 21 de octubre de 2014

Segon viatge

Benvinguts una altra setmana,

       Espero que amb el viatge passat gaudíssiu perquè aquest camí ens servirà per fer una aturada i reflexionar sobre el paper del docent i les competències digitals per l'aprenentatge. El final de l'entrada anterior vaig pinzellar alguns detalls sobre la importància de l'eina tecnològica a les aules. És evident que hi ha un gran procés tecnològic en la societat i ens hem d'adaptar als nous moments per dues raons: per fer més dinàmiques les classes i per apropar-nos als alumnes amb els mètodes que ell actualment empren. Com fa referència en Siemens les xarxes tecnològiques han transformat importants sectors i l'educació està en procés de canvi. El problema que jo li veig és que és molt difícil que totes les escoles es puguin adaptar a aquests nous canvis i per dues raons bàsiques: pels recursos i pel docent tradicional. En primer lloc els recursos és un pilar molt important perquè no tots els col·legis es poden permeti adaptar totes les aules amb les noves tecnologies. Això fa que impedeixi el treball del docent i dificulti les activitats educatives per relacionar-se amb aquests nous mètodes. A aquest moment és quan ha d'actuar la creativitat del docent i ha de programar activitats relacionades amb el marc teòric i integrant a tot l'alumnat de l'aula perquè hi hagi una participació activa. A la mateixa vegada hauria d'intentar aportar una eina tecnològica en els processos d'ensenyança-aprenentatge és el que proposa en nou model TPACK.
      Aquest context sosté que una eficaç integració de la tecnologia requereix comprensió i negociació entre tres tipus de coneixement: disciplina de coneixement, l'ensenyament i la tecnològica. A aquest enllaç es pot descobrir les finalitats, objectius i metodologia del sistema TPACK. A més hi ha un exemple d'aquest projecte a l'aula de llengua i literatura, juntament amb una explicació de com “dissenyar una experiència TPACK i a aquesta àrea”. Per si us queda algun dubte, sobre aquest sistema nou, us adjunto un vídeo on tracta de manera breu un procés de les necessitats de l'educació cap al model TPACK.

     A més és molt interessant perquè comença a introduir el significat d'aquest nou sistema fins a acabar per explicar la unió d'aquest esquema.

       Aquest suport visual ens serveix també per agafar una idea molt important i que ja l'he introduïda anteriorment, és el rol del docent. Sobre aquesta professió hi ha moltíssimes opinions, alguns pares es creuen que són deus i que estan amb el deure d'educar-los en tots els àmbits, a la vegada fer-se carreg i solucionar tots els problemes que tenen. N'hi ha que també pensen que la tasca i l'estudi s'ha de fer al temps escolar i no dur feina per a casa, n'hi ha que pensen que no es compleix l'aprenentatge si no es mana tasca per a casa, per assolir totalment els conceptes. I jo em demano ¿n'hi ha algun que pensi amb tota la tasca i implicació que li dedica un docent? Ser docent té una gran càrrega, ha de cultivar distints valors com: la solidaritat, el saber, el respecte, la dignitat i la compassió amb els més dèbils. Amb el pas del temps se li exigeix més al docent, però el sou i les condicions són pitjors. Em va agradar molt una cita del blog d'en Miquel Àngel Santos Guerra  on diu que per alguns un professor ho ha de tenir tot “un pinche de cocina, un maestro budista, un payaso, un disc jockey, un puericultor...”. Considero que aquestes diversitats d'opinions és un petit motiu que fa que molt de docents no vulguin canviar de metodologia per evitar critiques i assegurar-se de què els alumnes aprenen un mínim. Hi ha altres factors com per exemple evadir responsabilitats i implicacions cap a l'alumne, a més n'hi ha molts docents que pensen que adaptar-se a les noves tecnologies i adaptar-lo a l'aula és per ells més feina. La veu del docent és molt important i veure com utilitza diferents mètodes per captar l'atenció de l'alumnat és molt gratificant. A aquest vídeo es tracta d'observar la visió de casos de la docència i com aquesta metodologia és bona per l'alumnat.


       Per finalitzar, fer una pregunta a reflexionar ¿què ens ha agradat a nosaltres com a alumnes, un docent que es dedica a llegir el llibre de text (i a casa havies de mirar el que havia donat) o un professor que a través de les activitats o les pràctiques dinàmiques feia atreure a l'atenció i entendre millor el temari. ¿Què hem de fer evolucionar amb la tecnologia o tornar arrere on eren els 60 minuts més llargs de la nostra vida?













Imatge web                                                                                                  Imatge propia

Gràcies i esper hagi estat gratificant!!!

2 comentarios:

  1. Hola María!

    Estic molt d'acord amb el que has apuntat de que l'ús de les tecnologies a les aules és encara complicat.

    Pel que es refereix als docents reticents a emprar-les, he trobat un parell d'articles interessants: http://www.uhu.es/cine.educacion/didactica/0071tecnologiaaulas.htm i http://www.uab.cat/servlet/Satellite?cid=1096481466568&pagename=UABDivulga%2FPage%2FTemplatePageDetallArticleInvestigar&param1=1331534041092 . Bàsicament expliquen quins són els aspectes positius d'emprar les tecnologies a les aules (millorar la motivació, contextualitar les activitats a l'entorn dels estudiants, facilitar l'aprenentatge, preparar als alumnes per a la inserció laboral i professional, realitzar feines d'orientació, augmentar l'autonomia de l'alumne a l´hora de cercar informació i debatre-la, facilitar activitats col·laboratives i en grup...) i quines causes subjacents poden causar el refús del seu ús:
    - consideren que no tenen suficient valor didàctic
    - suposen la «degradació de la dignitat acadèmica», mantinguda per la comunicació oral i la lectura
    - les usen amb els mateixos objectius i metodologia que el llibre de text
    - requereixen més temps en la preparació de les diferents sessions
    - demanden canvis el sistema d'avaluació: “...los alumnos aprenden más pero no mejoran sus calificaciones académicas...” i, segons Pere Marquès (http://peremarques.blogspot.com.es/), un currículum bimodal
    - no és fàcil l'accés als recursos necessaris

    Com indiques a la teva entrada, l'accés als recursos no és fàcil per als centres, i s'ha de formar adequadament als diferents professionals que hi treballen per tal que el seu aprofitament sigui l'òptim (http://www.eduteka.org/Tema1.php) (http://elpais.com/diario/2011/10/10/sociedad/1318197601_850215.html). Un software adient, un professorat preparat i assabentat de que han de fer un ús dels recursos que s'allunyi de la pedagogia purament instructiva i un alumnat conscienciat de que ha de fer-ne un ús adequat, són fonamentals per tal d'assolir l'objectiu final: que els alumnes es desenvolupin d'una manera integral i satisfactòria.

    ResponderEliminar
  2. Molt d'acord amb la teva aportació i els articles que m'has aportats són molt interessants. Jo en moltes ocasions (parlo per experiència personal) he vist a professors que s'han volgut negar a aplicar els nous recursos dins l'aula. Per molts de cursos de formació que en algunes escoles o instituts les hi fa fer pensen que per ells és més còmode seguir amb el sistema tradicional en el qual sempre han fet classes. Espero que amb el temps tot això vagi canviant i molta gent apliqui noves tecnologies per aquest objectiu final que menciones: "que els alumnes es desenvolupin d'una manera integral i satisfactòria." Gràcies per la teva aportació.

    ResponderEliminar