miércoles, 29 de octubre de 2014

Tercer viatge

Benvinguts una vegada més!

        Aquest nou viatge estarà relacionat amb la primera entrada on vàrem caminar cap a l'ideari de les competències. Així com Zabala i Arnau (2009) ens parla en el llibre “11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias” sobre les competències, on marca constantment que la definició d'aquest terme és molt ampli i hi ha moltes maneres de descriure aquest concepte, però n'hi ha una de bàsica. Aquesta definició bàsica és simplement l'encarregada d'identificar allò que necessita qualsevol persona per donar una resposta als problemes als quals s'enfrontaran al llarg de la seva vida. No vull reiterar-me sobre aquest tema perquè podeu accedir a la informació i vídeos del primer viatge. Però per donar-vos una mà i ajudar a aclarir alguns dubtes us adjunto un vídeo d'exemple a on es veuen els punts clau de les competències en distintes àrees (comunicació lingüística, matemàtiques, mon físic, competència digital, social i ciutadana, cultural i artística, competències per aprendre a aprendre i autonomia i iniciativa personal).


         Partint d'aquesta idea anterior, Zàbala i Arnau (al mateix llibre) ens tracta una altra idea molt interessant i que és necessari parlar perquè és el que vivim dia a dia, és sobre les escoles. Dos models d'escoles que se'ns parla són de l'escola tradicional i l'escola activa. Realment també es relaciona amb el que vaig comentar en el segon viatge sobre el rol del professorat, perquè la forma amb el que el docent instrueix i educa a l'alumnat compon un tipus d'escola. Aquests dos temes han estat molt criticats perquè es considera que una escola tradicional té com a fonament transmetre un aprenentatge a través de la memorització. I jo com a estudiant puc afirmar que a l'institut el que ens ensenyàvem era a com memoritzar, per així quan anéssim a batxiller poguéssim absorbir el màxim possible per a la selectivitat. El problema que vàrem tenir és que alguns alumnes vàrem aprendre molt bé a memoritzar però algunes assignatures del següent curs es varen basar a fer preguntes a l'examen de reflexió i de relacionar amb continguts. El que va passar és que durant uns anys ens vàrem acostumar a aquesta tradicional metodologia i de sobte que ens instaurin noves metodologies a les quals no estem adequats, va ser bastant caòtic. He trobat alguns blogs que tracten sobre aquest tema i és molt interessant. En el primer tracta la diferència entre aquests dos models d'escoles, junt amb les característiques i els fonaments psicopedagògics de l'escola activa. Un segon blog que he trobat tracta per separat els dos models d'escola amb uns punts bàsics a tractar (metodologia, materials, rol del professor, rol de l'alumne i aprenentatge) per veure més clarament les diferències.
        Si hem anat evolucionant amb algunes metodologies de l'escola tradicional a l'actual, ¿perquè no començar a canviar aquest tipus d'aprenentatge? Donar-li un paper important a la participació de l'alumnat i deixar de basar-se simplement el que posa el llibre, és a dir donar classes dinàmiques amb el temari que hi ha al llibre de text.

      La qüestió no és deixar de banda el que sempre s'ha emprat sinó tenir la capacitat de sabre combinar les dues coses (memorització d'alguns coneixements i la comprensió a través de procediments). En la meva època d'estudiant a la carrera em vaig adonar que aprenia més a través d'activitats de reflexió on la meva ment relacionava el temari que havia estudiat. A més quan estudiava el temari m'ho llegia per entendre i a l'examen a part de recordar del que m'havia estudiat o havia de sabre aplicar. En canvi les assignatures que era simplement memoritzar era més senzill perquè l'única funció que feia el meu cervell era reproduir el que havia estudiat.


Una foto publicada por Maria (@mardominguezma) el
 Imatge propia


        Per finalitzar, comentar una idea que hem mencionat anteriorment, els llibres de texts. És un tema molt comentat a molts de blogs com per exemple en el de Felipe Zayas “¿El libro de texto es el currículum?” On ens diu que els continguts que ens ofereixen els llibres de text són obligatoris. I que la metodologia impliquen aquests continguts és ensenya, però el professor ha de ser l'encarregat a interpretar i adequar el currículum oficial. Els llibres de textos són uns instruments d'aprenentatge on els pares es gasten una gran quantitat de doblers i considero que els mestres haurien de sabre emprar el llibre de text com un reforç per ensenyar, en lloc de ser el pilar de l'ensenyament. Hi ha un blog molt interessant on es parla sobre l'avantatge i desavantatge del llibre de text dins l'aula. A més com a “futura” docent crec que és més educatiu enllaçar el que ara he mencionat amb una imatge visual sobre aquest tema. Unes frases que m'han agradat i que m'agradaria que sigui per reflexionar: “Los libros de texto, en la medida que son representantes de la cultura seria y necesaria para el futuro tienen que cambiar su manera de exponer todos estos conceptos principales”.


Gràcies i fins a la pròxima!!!

martes, 21 de octubre de 2014

Segon viatge

Benvinguts una altra setmana,

       Espero que amb el viatge passat gaudíssiu perquè aquest camí ens servirà per fer una aturada i reflexionar sobre el paper del docent i les competències digitals per l'aprenentatge. El final de l'entrada anterior vaig pinzellar alguns detalls sobre la importància de l'eina tecnològica a les aules. És evident que hi ha un gran procés tecnològic en la societat i ens hem d'adaptar als nous moments per dues raons: per fer més dinàmiques les classes i per apropar-nos als alumnes amb els mètodes que ell actualment empren. Com fa referència en Siemens les xarxes tecnològiques han transformat importants sectors i l'educació està en procés de canvi. El problema que jo li veig és que és molt difícil que totes les escoles es puguin adaptar a aquests nous canvis i per dues raons bàsiques: pels recursos i pel docent tradicional. En primer lloc els recursos és un pilar molt important perquè no tots els col·legis es poden permeti adaptar totes les aules amb les noves tecnologies. Això fa que impedeixi el treball del docent i dificulti les activitats educatives per relacionar-se amb aquests nous mètodes. A aquest moment és quan ha d'actuar la creativitat del docent i ha de programar activitats relacionades amb el marc teòric i integrant a tot l'alumnat de l'aula perquè hi hagi una participació activa. A la mateixa vegada hauria d'intentar aportar una eina tecnològica en els processos d'ensenyança-aprenentatge és el que proposa en nou model TPACK.
      Aquest context sosté que una eficaç integració de la tecnologia requereix comprensió i negociació entre tres tipus de coneixement: disciplina de coneixement, l'ensenyament i la tecnològica. A aquest enllaç es pot descobrir les finalitats, objectius i metodologia del sistema TPACK. A més hi ha un exemple d'aquest projecte a l'aula de llengua i literatura, juntament amb una explicació de com “dissenyar una experiència TPACK i a aquesta àrea”. Per si us queda algun dubte, sobre aquest sistema nou, us adjunto un vídeo on tracta de manera breu un procés de les necessitats de l'educació cap al model TPACK.

     A més és molt interessant perquè comença a introduir el significat d'aquest nou sistema fins a acabar per explicar la unió d'aquest esquema.

       Aquest suport visual ens serveix també per agafar una idea molt important i que ja l'he introduïda anteriorment, és el rol del docent. Sobre aquesta professió hi ha moltíssimes opinions, alguns pares es creuen que són deus i que estan amb el deure d'educar-los en tots els àmbits, a la vegada fer-se carreg i solucionar tots els problemes que tenen. N'hi ha que també pensen que la tasca i l'estudi s'ha de fer al temps escolar i no dur feina per a casa, n'hi ha que pensen que no es compleix l'aprenentatge si no es mana tasca per a casa, per assolir totalment els conceptes. I jo em demano ¿n'hi ha algun que pensi amb tota la tasca i implicació que li dedica un docent? Ser docent té una gran càrrega, ha de cultivar distints valors com: la solidaritat, el saber, el respecte, la dignitat i la compassió amb els més dèbils. Amb el pas del temps se li exigeix més al docent, però el sou i les condicions són pitjors. Em va agradar molt una cita del blog d'en Miquel Àngel Santos Guerra  on diu que per alguns un professor ho ha de tenir tot “un pinche de cocina, un maestro budista, un payaso, un disc jockey, un puericultor...”. Considero que aquestes diversitats d'opinions és un petit motiu que fa que molt de docents no vulguin canviar de metodologia per evitar critiques i assegurar-se de què els alumnes aprenen un mínim. Hi ha altres factors com per exemple evadir responsabilitats i implicacions cap a l'alumne, a més n'hi ha molts docents que pensen que adaptar-se a les noves tecnologies i adaptar-lo a l'aula és per ells més feina. La veu del docent és molt important i veure com utilitza diferents mètodes per captar l'atenció de l'alumnat és molt gratificant. A aquest vídeo es tracta d'observar la visió de casos de la docència i com aquesta metodologia és bona per l'alumnat.


       Per finalitzar, fer una pregunta a reflexionar ¿què ens ha agradat a nosaltres com a alumnes, un docent que es dedica a llegir el llibre de text (i a casa havies de mirar el que havia donat) o un professor que a través de les activitats o les pràctiques dinàmiques feia atreure a l'atenció i entendre millor el temari. ¿Què hem de fer evolucionar amb la tecnologia o tornar arrere on eren els 60 minuts més llargs de la nostra vida?













Imatge web                                                                                                  Imatge propia

Gràcies i esper hagi estat gratificant!!!

viernes, 10 de octubre de 2014

Primer viatge

Benvinguts!
Espero que aquesta nova entrada us dugi cap a camins inexplorables. El que m'agradaria comentar és un terme molt nomenat però molt poc reflexionat, aquest terme és “competència”. En un primer moment servia per referir-se a una persona capacitada per complir una feina concreta. A poc a poc aquest terme va anar expandint-se fins a arribar a un camp que és el que ens interessa, l'educació. Aquestes competències són les que un alumne hauria de rebre i l'encarregat de transmetre'ls són els mestres. Com podreu veure a aquest vídeo explica de manera molt breu i clara el concepte de “competència” des del punt de vista de la psicologia cognitiva.


La ponent tracta també una idea proposta per Zábala i Arnau (2009) en el llibre “11 ideas clave. Como aprender y enseñar competenciassobre “el saber per saber” a on el mestre se centrava amb què l'alumnat devia de sabre, però la feina per competència va sorgir per contrarestar aquesta postura i que fos “sabre per sabre fer”. Actualment s'ha volgut desfer de la postura conductista, és un enfocament denominat cognitiu conductual, és a dir el que penso ho faig. El que ha passat és que la metodologia que s'emprava antes era dedicar-se a teoritzar el que el mestre tenia a la seva planificació sense fer que l'aula es convertís en dinàmica i aquella teoria fos ensenyada des de “el deleite. És molt interessant aquest vídeo per entendre aquest concepte i les dues situacions. Una altra idea important a mencionar és el tema de la crisi dels referents tradicionals i de la necessitat d'evolucionar cap a un nou sistema educatiu és un tema molt debatut i que amb el temps es va expandint com a necessitat. Hi ha molta informació per la xarxa però poso un altre vídeo molt més extens però on també tracta aquest tema. Pel minut 11 ens descriu algunes experiències com el de la seva filla que prefereix més estudiar dos dies abans de l'examen perquè no sen recordarà pel dia de la prova.

¿Qui no ha preferit estudiar dies abans de l'examen perquè no sen recordarà? ¿qui no ha tingut de més petits 60 minuts de classe només de teoria pura sense posar un exemple? ¿qui no ha sentit algun nin queixar-se de venir de classe i dir que no s¡havia assabentat de la meitat de la lliçó? Es poden seguir mètodes per aconseguir l'atenció de l'alumnat o assegurar-se a través d'activitats dinàmiques que l'alumne pot seguir el mateix ritme de l'aula. No només es tracta d'avaluar que l'alumne hagi memoritzat tot el contingut del temari sinó d'avaluar que l'alumne sàpiga emprar les eines explicades a classe. Per exemple: si l'alumne ha tret un 8 de la primera avaluació perquè s'ha sabut de memòria què és un subjecte, un verb i un predicat però el curs següent no sabrà analitzar una oració perquè l'únic que ha fet és memoritzar els conceptes d'una oració sintàctica. ¿De què li serveix a l'alumne treure un notable si realment no sap aplicar els continguts?

A més una dita que em va agradar molt d'un article que vaig trobar per la web és: “Los estudiantes son personas portadoras de conocimientos, experiencias e intereses. Una enseñanza democrática, por tanto, no puede ser concebida como mero “adoctrinamiento” curricular sino como un proceso guiado de participación responsable. El estado debe mantener una relación democrática con los centros, dotándolos de los medios necesarios para el desarrollo de su función y entendiéndolos como instituciones que tienen el derecho y el deber de promover la mejor formación de sus estudiantes.” Penso que és una reflexió i una conclusió que molts de nosaltres tenim a les nostres ments a on dins una aula hi ha una gran diversitat i no tots estan al mateix nivell i és necessari que el mestre aporti unes metodologies per fer sentir còmode a l'alumne i a la vegada gaudir de veure resultats. Poc a por es comença a obrir món a nous passos d'investigació i la tecnologia comença a ser part d'una eina educativa. Vaig veure a un blog del país on es feien eco dels avantatges que donava la tecnologia dedins l'aula. Aquí hi ha l'enllaç per si us desperta la curiositat. 

Espero que hàgiu gaudit amb aquest viatge i fins a la pròxima entrada, fins aviat!!

martes, 7 de octubre de 2014

Presentació


Benvinguts a un nou món de xarxa!


      El meu nom és Maria, som estudiant de Mallorca i visc una nova aventura, ja que m'he traslladat a Eivissa (un nou lloc per a mi). El motiu d'aquest trasllat és que l'any passat vaig acabar la carrera de grau en llengua i literatura Espanyola i per continuar els estudis estic cursant el màster de formació del professorat i l'he hagut de fer a Eivissa.



       No només és un canvi radical pel nou lloc on visc sinó que estic aprenent nou mètodes d'aprenentatge i per això l'obertura d'aquest nou blog. L'assignatura que ha obert pas aquest nou camí és la de “processos i contextos educatius” on ens està mostrant la importància de l'evolució per la transmissió dels coneixements. Són distintes formes de mostrar a uns “futurs professors” que l'ensenyament tradicional ha quedat arrere que hem evolucionat i part d'aquest canvi ha estat gràcies a la tecnologia que ens ofereix un destí diferent de l'anterior. Cada publicació al llarg d'aquests mesos seran reflexions sobre els distints temes tractats a classe i a on espero que cada unes publicacions serveixin com a viatges per mostrar els camins de l'educació.

http://www.poderpda.com/wireless/microsoft-invierte-75-millones-de-dolares-para-la-educacion-digital-en-africa/



 Espero poder saber guiar en aquest nou viatge i que ens pugui servir tant a mi com per vosaltres.

Fins aviat!