Educació 2.0

Benvinguts!

        Aquesta és la darrera entrada pel curs del MFP, però no vol dir que aquest projecte no continuï perquè el nostre camí encara no ha començat i serà molt interessant compartir-ho amb vosaltres. A una de les entrades anteriors vaig parlar sobre l'educació 2.0, és molt important adaptar a la nostra vida i al nostre aprenentatge el gran ventall de recursos que tenim al nostre abast. Per a treballar vàrem aprendre bastants eines per a poder dur a terme en un futur dins l'aula, però no només això si no he après a emprar un recurs com a twitter (no l'havia fet servir mai) i em va servir per conèixer moltes webs i blogs que tenia totalment desconegut.

Imatge propia de dos tweets de @TeacherToolkit i de @DiariEducacio

       Com podreu observar a la dreta he fet una selecció d'algunes de les webs que jo he anat consultant o que en un moment determinant m'han semblat bastant interessants, però hi ha un ampli ventall de llocs per visitar que ens permeten descobrir camins inexplorables. He posat la llista de webs que per a mi em pareixen interessants, són totes sobre l'educació, el llistat podria ser infinit perquè hi ha molta varietat. Estic segura que si ho comparo amb els meus companys, en trobaria més i més i també estic segura que d'algunes les tenim igual perquè som amb les que hem treballat durant aquest màster i ens han estat molt útils per a tots. Estic molt contenta que tinguem tanta informació al nostre abast perquè sempre ens sorgeixen dubtes i com a futura docent dona certa tranquil·litat perquè tens un gran suport. I crec que és l'essència de la "Open Education", la de poder compartir i que arriba no només a docents sinó també als alumnes. Són eines útils pel qui està interessat a aprendre, tant per l'educació com per a les diferents àrees.

Imatge Flickr

         De la mateixa forma que hi ha molts de recursos webs, succeeix el mateix amb els blogs. Jo he decidit fer una llista del que a mi m'interessen tant en educació com de la meva àrea, llengua castellana. Alguns dels blogs són de mestres com Lourdes Domenech o Sílvia González i gràcies a aquetss he pogut arribar a altres mestres que alguns parlen sobre educació, sobre les TIC i d'altres sobre una diversitat de metodologies. Algunes són interessants perquè pots descobrir molt bones reflexions gràcies a la pràctica com a docent o d'altres et donen idees per crear activitats pels alumnes. Un altre blog que he adjuntat crec que tots els meus companys també ho hauran compartit i aquest és Jordi Adell, és una figura important i escriu unes reflexions molt interessants sobre l'educació.

 Imatge pròpia (Instagram)

        Quasi tots els enllaços tant de pàgines web com de blogs parlen sobre la importància de les TIC a l'aula o a la docència. M'agradaria acabar amb una cita d'un dels blogs de la meva llista: 

“Si queremos alumnos comprometidos, necesitamos docentes así” Boris Mir

Recordeu no és un adéu, és un fins aviat!!

Educació oberta o "Open education"

Benvinguts!

          Avui m'agradaria parlar de l'educació oberta o també entès com a open education, un concepte totalment nou per a mi i crec que per molts de vosaltres també ho serà.

“El movimiento de «Educación Abierta» está basado en varios principios: (i) el conocimiento debe ser libre y abierto para usarlo y reutilizarlo; (ii) se debe fomentar y facilitar la colaboración en la construcción y reelaboración del conocimiento; (iii) compartir conocimientos debe ser recompensado por su contribución a la educación y la investigación; y (iv) la innovación educativa necesita comunidades de práctica y reflexión que aporten recursos educativos libres.” (Valverde, s.f, p.59)

          Crec que és un sistema d'ensenyança que pretén crear oportunitats innovadores pels centres, els mestres i els alumnes, també afavoreix l'ús dels recursos educatius de les TIC. A més l'educació oberta també significa compartir de forma lliure (oferint material amb llibertat d'ús) i amb accés obert a la utilització d'eines legals (llicències obertes) que permeten reutilitzar i modificar els recursos. L'altre dia vàrem aprendre a posar llicències a les nostres creacions, en aquest cas als blogs perquè és important mantenir el dret d'autoria i d'aquesta manera tu ets la que decideixes que vols permetre amb la teva creació. Hem creat les llicències a través de Creative Commons i he decidit posar a la meva llicència el dret de reconeixement (reconèixer l'autoria) i que sigui per a un ús no comercial. Considero que són poques condicions, perquè d'aquesta forma sigui un poc més obert i pugui ser emprar per a més persones. Ho hem pogut veure a través d'aquest camí, on he comentat la importància d'aprofitar la força d'Internet per ampliar les oportunitats metodològiques a l'educació. Com sabem la xarxa permet una gran difusió i a gran velocitat, permetent a moltes persones d'arreu del món que puguin accedir a diferents coneixements, opinions, aprenentatges, col·laboracions, etc. La mateixa paraula d'oberta ens permet descobrir la llibertat per modificar i emprar una varietat de materials, compartir treballs d'investigació on una altra persona et pot descobrir informació rellevant pel teu treball que ni tu mateix havies caigut. Vàrem veure un vídeo molt interessant on simplement va consistir que un jove va enviar un manual a un company i a partir d'aquí es va formar una cadena. Després d'haver passats per les mans de molts d'estudiosos la mida del manual era molt més gran i amb informació molt interessant que va aportar una investigació més completa.

          D'aquesta forma no només s'aprèn anant a l'escola, sinó que pels estudiants és un avantatge per poder accedir a informació addicional, poder practicar amb diferents eines i poder profunditzar millor el coneixement. A una classe ens varen contar que una alumna que no havia pogut assistir a classe per entendre millor el tema que s'havia donat a classe aquell dia va consultar a youtube un vídeo que li explicaven. A través d'aquest recurs la noia va accedir a la informació que necessitava perquè amb el llibre no ho acabava d'entendre. Com veiem les TIC són un recurs que està lligat amb aquest sistema educatiu. De la mateixa forma que els mestres poden aprofitar aquestes eines per aplicar noves metodologies. Per crear i compartir aquesta entrada he intentat accedir a informació compartida d'altra gent com a blogs, tweets, fòrums, estudis, vídeos, etc. per a poder descobrir diferents punts de vista i investigar sobre aquest tema.

Imatge pròpia de Instagram

Gràcies per visitar-me i fins a la pròxima

PLE

Benvinguts!!

        Després d'aquest recorregut hem pogut descobrir la importància de la tecnologia per a l'educació. No tornaré a comentar el meu canvi del punt de vista sobre la docència, però el tema del qual tractarà aquesta entrada és un tipus de resum sobre les eines que fem servir per a desenvolupar el nostre aprenentatge. Per a mi parlar de l'entorn personal d'aprenentatge (PLE, de l'anglès Personal Learning Environment) ha estat totalment innovador. Com podreu descobrir quan ens referim a PLE simplement parlem d'uns sistemes que ajuden als estudiants a prendre el control i a gestionar el seu propi aprenentatge.

          Com hem pogut veure al vídeo antigament també construíem el nostre aprenentatge a través de diferents sistemes totalment diferents dels actuals. Sempre hem tingut al nostre abast la capacitat d'accedir a la informació, però ens era més complicat compartir-la, actualitzar-la o contrastar-la. Podem veure que gràcies al món real o presencial i el gran avanç tecnològic tenim múltiples sistemes per construir el propi aprenentatge. El mapa conceptual que he creat per representar el meu entorn d'aprenentatge és només el virtual perquè he considerat que les eines del món presencial són més conegudes.

 Imatge pròpia. Creació a partir del programa: Bubbl.us

       Durant aquest curs he anat descobrint diferents programes per crear, compartir i rebre informació, algunes vegades m'ha costat bastant perquè no som la millor amiga de les tecnologies i em costa un poc adaptar-me a elles. L'avantatge que hi hagui tantes opcions és que si no entens com funciona un programa pots accedir a un altre amb la mateixa funció però més fàcil de manejar. També m'ha passat que no entenia el funcionament d'un programa i he accedit a un altre per resoldre els meus dubtes, per exemple: per usar Twitter he mirat vídeos de youtube o llegit fòrum, igualment m'ha passat quan he creat aquest mapa conceptual. El que us vull mostrar a través de la meva experiència és que la meva capacitat amb tecnologia era baixa i si hagués fet el PLE, a principi de curs, seria molt més simple perquè desconeixia molts de sistemes virtuals. Amb aquesta vivència us vull mostrar que tots som capaços de crear, compartir i accedir a la informació perquè hi ha una gran ajuda dintre de la tecnologia. No és una única persona que es perd dintre aquest món virtual perquè és immens, sinó el que es necessita és temps i ganes de descobrir i aprendre. Opino que la creació d'un mapa conceptual és una eina de construcció molt útil, ja que si jo les comparo, amb altres, podré descobrir alguns programes que ni les havia escoltat i possiblement m'aniran millor que els que estava emprant. El mateix li pot ocórrer a una altra persona, és una forma útil de poder indagar al gran món virtual on ens ofereix una gran diversificació d'eines.

Gràcies i fins aviat!!!

Darrer viatge

Benvinguts al final d'aquest viatge!!,

com ja us vaig comentar en la presentació d'aquest blog no només el màster de formació del professorat era una nova forma d'aprenentatge per a mi sinó també el fet que estic a un altre lloc de residència, perquè essent de Mallorca l'estic cursant a Eivissa.

       Com hem pogut veure a través de les anteriors entrades per a mi ha estat un viatge en el qual he anat construint nous camins d'aprenentatge per posar en pràctica com a futura docent. Quan vaig començar tenia al cap el típic professor que empra el llibre de text que prepara algunes activitats per a classe i mana tasca pel pròxim dia. No sabia quin seria el meu paper com a docent però tenia clar que no seguiria alguns dels models que m'han donat classe.

       Està clar que el llibre de text té un paper molt important però hem d'aprendre a agafar els efectes positius d'aquests i aplicar-los a dinàmiques que estiguin vinculades als interessos dels alumnes. La societat sempre ha definit l'educació com a sinònim de llibre de text i jo recordo que el meu pare quan no duia tasca del llibre criticava al mestre o quan feien dinàmiques que en principi pareix no tenir relació amb el currículum també ho criticaven. Com veiem també és important mostrar als pares les avantatges d'emprar no una nova metodologia sinó un sistema diferent d'aprenentatge i ensenyar-los el significat d'aquesta. A més a aquesta assignatura he pogut aprendre que és important adaptar l'ús de les TIC dins l'aula i a través d'aquest es pot treballar bastant de material temàtic. És evident que el currículum marca uns continguts que els alumnes han d'assolir, però com hem dit hi ha diferents maneres d'acostar-los a la teoria i és molt important que ells s'interessin per apropar-se.

     Un altre punt que he après i que ha estat totalment nou és un tema molt tractat a aquestes entrades, com sabreu són les competències. Aquesta consisteix que els alumnes treballin totes les habilitats, aptituds i actituds perquè en un futur puguin aplicar tot el que han après (aprendre a fer). El sistema de competències no implica només noves metodologies d'aprenentatge, deixant a un costat el llibre de text, sinó també els mètodes d'avaluació. Aquests no han de consistir simplement a puntuar a l'alumne amb les notes de l'examen, sinó tenir en compte el treball que es mana a casa, el que es fa a l'aula i poder veure si l'alumnat ha assolit les competències. El portafolis ha estat una eina molt útil per demostrar el que hem anat aprenent i transmetre-ho a través dels nostres pensaments. També hem treballat la creativitat (amb l'instagram) i l'hem pogut demostrar amb el portafolis. Són diferents metodologies que impliquen nous mètodes d'aprenentatge i noves formes d'avaluació. 

Imatge Flickr

Representa una altra forma d'aprenentatge i d'avaluació

     Com he introduït sabia quin tipus de professora no seria, però no tenia clar com actuaria i a través de tot el que he anat aprenent i tots els coneixements que adquiriré seran el tipus de docent que seré. Espero ser una docent implicada als alumnes, poder atreure la seva atenció cap a l'aprenentatge amb totes les eines que hi ha al nostre abast, adaptar les classes a instruccions dinàmiques on se sentin còmodes. Encara que no tot serà perfecte i sorgiran inconvenients serà una lluita constant on el treball cooperatiu serà un element clau per a la formació.

Imatge Flickr 

      Per finalitzar, per mostrar-vos un bon exemple del treball en equip us adjunto el que hem treballat amb grup. Ha estat un molt bon exemple perquè per a mi m'ha suposat una molt bona experiència, ja que he pogut conèixer dues grans persones en les quals cada un ha aportat una habilitat per fer d'aquest treball únic. De l'activitat que us estic parlant és del vídeo que podreu veure a continuació, a on hem volgut representar amb imatges el que hem après i el que era l'educació d'abans i com ha de ser la d'ara.

Evolucionar per educar on PhotoPeach

     
     Gràcies a cada un de vosaltres que ha llegit aquests viatges i als meus dos companys (Carlos i Ángeles) que hem fet del treball una diversió. Fins aviat!!!

Sisè viatge!!

Benvinguts a un nou viatge!!

Al llarg d'aquestes entrades he intentat mostrar els coneixements que anava aprenent i espero hàgiu gaudit tant com he fet jo. Quan vaig començar aquesta assignatura em vaig posar molt nirviosa perquè no sabia per on començar, ja que les eines de treball eren Twitter, Instagram i el blog i per a mi eren totalment noves.

Totes aquestes eines han estat noves per a mi #edubateMA

Una foto publicada por Maria (@mardominguezma) el Nov 11, 2014 at 3:21 PST

Està clar que les coneixia perquè havia sentit parlar d'elles però no m'havien atret l'atenció per voler utilitzar-les, em va constar molt entendre com funcionava cada una d'elles. Gràcies a youtube vaig poder crear-me un conte d'Instagram i sabre com anava, el mateix amb Twitter i per crear un Tweed igual. La meva primera impressió va ser de caos, crear un blog a partir de reflexions de la matèria tractada a classe, després fer una imatge que reflecteixi el temari donat i fer tweets. Així com varen passar les setmanes la meva primera impressió va anar canviat, vaig anar aprenent a emprar aquestes eines i a sentir-me més còmode.

Primer de tot m'agradaria parlar de Twitter, una eina totalment desconeguda, a més pensava que era similar a Facebook i em bastava amb una xarxa social. També creia que aquesta era per "cotillear" el que posaven els personatges famosos i això no era dels meus interessos. La meva opinió ha canviat totalment perquè Twitter http://rosauraochoa.com/2009/05/lo-bueno-y-lo-malo-de-twitter/ és més una eina en la qual pots informar-te sobre temes específics. Facebook és més per estar en xarxa amb els teus amics i sí que te n'assabentes de l'actualitat però molts de temes com el que hem tractat de l'educació no. Gràcies a aquesta eina hem pogut compartir molta informació, articles, vídeos, imatge, frases que ens ha dut a reflexionar, etc. A part d'haver-ho compartit entre els companys de classe també ho hem compartit amb gent que ni coneixíem i ens ha aportat molta informació, estudiosos, entitats públiques, etc.

Imatge pròpia

A partir d'aquests he pogut llegir articles molt interessants tant per la meva àrea de llengua castellana com per les TIC.

                                

Imatges pròpies

Una altra eina emprada és l'Instagram, un recurs molt desconegut per a mi i pensava que servia per retocar fotos i penjar-les. Ha estat una eina molt útil per sintetitzar el que dèiem amb una imatge, és a dir una mostra visual del que havíem après. Ens ha donat l'oportunitat de relacionar la teoria amb la pràctica i desenvolupar la creativitat i la imaginació. Quan vàrem explicar conceptes com el de competència o procés competencial vaig considerar que s'aprenia més amb la metàfora de la imatge que un discurs sobre aquest tema.
Pel que fa al blog, és una eina molt instructiva perquè treballes moltes competències, és un mètode de reflexió, de compartir els teus coneixements i els teus dubtes. A part és una tècnica d'escriptura amb un estil únic i personal. A mi m'ha servit a aprendre a desenvolupar-me dintre de la xarxa, perquè no sabia com es podia compartir ni un vídeo de youtube, ni una imatge d'Instagram. A part d'endur-me un gran treball per cercar articles o imatges externes m'ha servit per donar un suport bibliogràfic i una millora per a la recerca d'informació per la xarxa.

Com heu pogut veure ha estat un camí amb molt de treball però he anat aprenent a través de les TIC i són nou mètodes que com a futura docent s'han d'usar dins l'aula. ¿Com emprar el Twitter a l'aula?, ¿Com emprar elblog a la l'aula? i ¿Com emprar l'Instagram a l'aula?. Totes aquestes respostes tenen respostes si el docent ho vol aplicar-ho, vol deixar enrere el que és l'escola tradicional i ensenyar a l'alumnat el currículum a través de dinàmiques amb les quals ells se senten còmodes.

Espero que a través de la meva experiència comencen a adaptar les noves eines per afavorir la nostra educació i per a la gent que ens envolta. Hem d'aconseguir veure igual que jo he anat aprenent a aquest màster que una classe de 60 minuts no es pot basar amb donar teoria i activitats del llibre de text. Sinó que s'ha d'aconseguir impartir unes classes dinàmiques per atreure l'atenció de l'alumnat, fent que tots participin i gaudeixin d'aprendre.

Gràcies i fins aviat!!!!

Cinquè viatge!!!

Benvinguts al quint viatge!!

Espero que amb aquests camins gaudiu 'd'aprendre a aprendre' i que en cada viatge quedem aturats en el temps i intentem reflexionar amb tot el que plantejo. Com hem anat veient el tema de les competències dona per molt, però hi ha coses que les he tractat molt per damunt i trobo interessant dedicar-li una entrada sobre les avaluacions, i com no, a les tradicionals i a les avaluacions per competències. Com hem vist a anteriors entrades el sistema d'avaluacions és molt ampli, el que fan és avaluar per notes o alguns casos per PA però el que és necessari és explicitar en què falla i en què ha de millorar, no etiquetar simplement el noi amb notes. Podria motivar el nin dient-li que és bo amb unes coses però n'hi ha algunes coses que fa que no pugui desenvolupar totalment el seu aprenentatge. El que passa és que hauria de ser una avaluació dirigida al procés d'ensenyança i d'aprenentatge (tres variables: activitats del professorat, experiències que realitza l'alumne i els continguts) no només als resultats. Un problema que hi ha és que durant dècades l'escola ha tingut una funció clara i és la funció selectiva, la funció de seleccionar als millors en el seu camí que va cap a la universitat. El que passa és que no tots ho volen, ni poden, ni necessiten ser universitaris. Els docents han de tenir els instruments necessaris per orientar a aquells que tinguin èxit als seus estudis però també han de sabre ajudar aquells que estan perduts. El que passa que el que interessa és la superació de les distintes etapes que duen cap a la universitat i per descobrir aquest camí es fan probes escrites i amb un temps limitat per descobrir els coneixements de cada individu.
Per les proves universitàries s'estableix la funció seleccionadora en els continguts de l'ensenyança, l'escola és considerada com una carrera d'obstacles per aprovar els exàmens. A més com sabem i hem vist el que es vol assegurar no és que entenen el temari sinó que saben memoritzar-lo i retenir el màxim d'informació possible per expulsar-lo als exàmens. Com hem après és que amb el sistema de competències no és d'aquesta manera sinó que l'adolescent per aprendre ha de sabre demostrar que els continguts les sap posar en pràctica. Per exemple: no és sabre que és una truita sinó sabre fer-la, demostrar aquesta competència a través de diverses fases. Com hem vist parlant de competències el punt principal és pensar en el futur i més quan es proposa de manera explícita “formar per a la vida”. No s'ensenya càlcul, escriptura o dibuix si no es pensa que l'alumne ho podrà aplicar fora de l'escola.

En el que no havia caigut és en els objectius de l'avaluació, és a dir si el que es vol sabre és la capacitat de l'alumne que haurà de tenir en compte en com es desenvolupi a l'examen. Però es pot tenir com a objectiu ajudar a un alumne que millori el domini d'una competència. Serà convenient establir les estratègies d'aprenentatge més apropiades perquè ells puguin superar-les. A partir de l'actuació competent és on podem avaluar la capacitat en funció de les característiques específiques de la situació problemàtica plantejada. Una estratègia que m'agradaria comentar és el portafoli, encara que per jo és nova he descobert que a Estats Units era una gran tendència durant els anys 90 a l'àrea publicitaria. És també una estratègia d'avaluació dels aprenentatges, posa en èmfasis les evidències de l'aprenentatge. És un mètode o instrument compost per un conjunt de treballs realitzats per un mateix i que serveixen per demostrar el seu propi coneixement.

Com he pogut descobrir a través d'aquesta formació en el Màster de formació de professorat és que hi ha dos tipus de portafolis: imprès i electrònic, sí que tenia coneixement del portafoli però que la gent ho feia per gust no que pogués ser un mètode d'aprenentatge. Ara que puc parlar com a usuària puc dir, agradant-me més o menys, és que és un treball que du una profunda comprensió del procés de l'aprenentatge. Per crear el portafoli s'hi ha de reflexionar sobre distints temes i qüestions, que la gent pugui posar en manifest la seva opinió i les crítiques. D'aquesta manera un podrà veure de les coses que no s'havia adonat o que hi ha gent que comparteixi la mateixa opinió. A més és un instrument que et permet poder accedir a totes les teves entrades en el moment que vulguis i posar en manifest el teu coneixement en públic per demostrar les teves capacitats i destreses. El que jo mai m'hagués pensat es sabre penjar blogs, el sabre agafar links del youtube i també el fet de tenir tantes eines a la nostra disposició i no sabre emprar-les.

Nous mètodes d'avaluar #edubateMA

Una foto publicada por Maria (@mardominguezma) on Nov 11, 2014 at 2:02 PST

Moltes gràcies i esper hàgiu gaudit, fins aviat!!!

Quart viatge

Benvinguts a un nou viatge!!!!

        Després d'aquests recorreguts és important ampliar els nostres coneixements partint d'idees que hem anat descobrint al llarg d'aquest camí. El primer que m'agradaria parlar és sobre les competències mantenint la definició de Zabala i Arnau (vista a la primera entrada) (2009) al llibre “11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias” “Enseñar implica utilizar formas de enseñanzas consistentes en dar respuesta a situaciones, conflictos i problemas cercanos a la vida real”. Com podem veure a aquest concepte hi ha un terme clau que és ensenyar, és important perquè les ensenyances es relacionen a una de les seves formes, al model transitiu o expositiu. A més en alguns llocs es considera que actualment hi ha un model propedèuticselectiu on l'objecte d'estudi per l'escola són les matèries o assignatures, però no qualsevol matèria sinó aquelles que són claus per anar a la universitat. Com vàrem veure també al primer viatge el model de les competències l'objecte d'estudi és el coneixement d'unes matèries determinades.

    Aquest model de l'educació per competències té quatre potes: conceptes, components, procediments, actituds. Com veiem en el vídeo elideix el punt de components que ens proposa Zabala i Arnau, passa directament als procediments. Considero que és tan important sabre els conceptes com tenir en compte tots els components perquè si sabem la definició d'un fora de joc però hem de sabre identificar-ho a un partit. I aquest segon pas és que el que donarà lloc al tercer punt, els procediments, sabre aplicar-lo.

        Una experiència meva va ser quan em vaig treure el títol d'àrbitre de futbol on vaig decidir que no era competent per aquesta professió. A l'examen teòric vaig tenir la millor nota, però alguns components no les sabia identificar i als procediments vaig fallar encara més. Al partit em posava molt nirviosa i no sabia aplicar la teoria a la pràctica. Encara que tingués una bona actitud e intentes posar-ho tot de la meva part no ho vaig sabre adaptar. És un bon exemple que no es pot ser competent si no se sap els coneixents si falla una pota ets incompetent. Ens feien un examen pràctic però amb l'únic que consistia era a córrer uns quilòmetres determinants.

Una foto publicada por Maria (@mardominguezma) el Nov 11, 2014 at 1:43 PST

Imatge pròpia

        A l'educació és exactament igual, no ens hem de basar a donar una classe de 55 minuts de teoria i en acabar el tema puntuar-los simplement amb el que se suposa que el professor ha d'ensenyar a l'aula. Com hem vist a les anteriors entrades és tan important la teoria com la metodologia. Cada persona necessita diferents maneres d'aprendre però hem d'ensenyar que no només hi ha lla memorització sinó que la reflexió fa que els nois puguin emprar la teoria com a un mecanisme de relació no com a solució. Hi ha part de les matèries que s'aprenen més a través de components procedimentals, del treball en equip, a observar observant. Una cita que em va agradar molt i considero que us donarà opció per pensar amb el que he dit ara és de Zabala i Arnau: “es imposible el dominio de cualquier procedimiento sin la capacidad para reflexionar sobre sus características y las fases que lo constituyen. La realización efectiva y la mejora de cualquier contenido procedimental exigen el conocimiento y el análisis sobre su nivel de utilización.”

         Per finalitzar, és destacable parlar sobre el currículum on els materials haurien d'ajudar a construir situacions de la realitat que seran els punts de partides de les seqüències didàctiques. Han de tenir exercicis seqüenciats i s'han d'adaptar-se als diferents ritmes d'aprenentatge. S'ha de tenir en compte la diversitat de l'existència de materials curriculars variats i diversificats, que permetin que cada professor elabori el seu projecte d'intervenció. Les unitats didàctiques deuen cobrir les demandes educatives d'un grup determinat d'alumnes.

Moltes gràcies i fins aviat!!