Darrer viatge

Benvinguts al final d'aquest viatge!!,

com ja us vaig comentar en la presentació d'aquest blog no només el màster de formació del professorat era una nova forma d'aprenentatge per a mi sinó també el fet que estic a un altre lloc de residència, perquè essent de Mallorca l'estic cursant a Eivissa.

       Com hem pogut veure a través de les anteriors entrades per a mi ha estat un viatge en el qual he anat construint nous camins d'aprenentatge per posar en pràctica com a futura docent. Quan vaig començar tenia al cap el típic professor que empra el llibre de text que prepara algunes activitats per a classe i mana tasca pel pròxim dia. No sabia quin seria el meu paper com a docent però tenia clar que no seguiria alguns dels models que m'han donat classe.

       Està clar que el llibre de text té un paper molt important però hem d'aprendre a agafar els efectes positius d'aquests i aplicar-los a dinàmiques que estiguin vinculades als interessos dels alumnes. La societat sempre ha definit l'educació com a sinònim de llibre de text i jo recordo que el meu pare quan no duia tasca del llibre criticava al mestre o quan feien dinàmiques que en principi pareix no tenir relació amb el currículum també ho criticaven. Com veiem també és important mostrar als pares les avantatges d'emprar no una nova metodologia sinó un sistema diferent d'aprenentatge i ensenyar-los el significat d'aquesta. A més a aquesta assignatura he pogut aprendre que és important adaptar l'ús de les TIC dins l'aula i a través d'aquest es pot treballar bastant de material temàtic. És evident que el currículum marca uns continguts que els alumnes han d'assolir, però com hem dit hi ha diferents maneres d'acostar-los a la teoria i és molt important que ells s'interessin per apropar-se.

     Un altre punt que he après i que ha estat totalment nou és un tema molt tractat a aquestes entrades, com sabreu són les competències. Aquesta consisteix que els alumnes treballin totes les habilitats, aptituds i actituds perquè en un futur puguin aplicar tot el que han après (aprendre a fer). El sistema de competències no implica només noves metodologies d'aprenentatge, deixant a un costat el llibre de text, sinó també els mètodes d'avaluació. Aquests no han de consistir simplement a puntuar a l'alumne amb les notes de l'examen, sinó tenir en compte el treball que es mana a casa, el que es fa a l'aula i poder veure si l'alumnat ha assolit les competències. El portafolis ha estat una eina molt útil per demostrar el que hem anat aprenent i transmetre-ho a través dels nostres pensaments. També hem treballat la creativitat (amb l'instagram) i l'hem pogut demostrar amb el portafolis. Són diferents metodologies que impliquen nous mètodes d'aprenentatge i noves formes d'avaluació. 

Imatge Flickr

Representa una altra forma d'aprenentatge i d'avaluació

     Com he introduït sabia quin tipus de professora no seria, però no tenia clar com actuaria i a través de tot el que he anat aprenent i tots els coneixements que adquiriré seran el tipus de docent que seré. Espero ser una docent implicada als alumnes, poder atreure la seva atenció cap a l'aprenentatge amb totes les eines que hi ha al nostre abast, adaptar les classes a instruccions dinàmiques on se sentin còmodes. Encara que no tot serà perfecte i sorgiran inconvenients serà una lluita constant on el treball cooperatiu serà un element clau per a la formació.

Imatge Flickr 

      Per finalitzar, per mostrar-vos un bon exemple del treball en equip us adjunto el que hem treballat amb grup. Ha estat un molt bon exemple perquè per a mi m'ha suposat una molt bona experiència, ja que he pogut conèixer dues grans persones en les quals cada un ha aportat una habilitat per fer d'aquest treball únic. De l'activitat que us estic parlant és del vídeo que podreu veure a continuació, a on hem volgut representar amb imatges el que hem après i el que era l'educació d'abans i com ha de ser la d'ara.

Evolucionar per educar on PhotoPeach

     
     Gràcies a cada un de vosaltres que ha llegit aquests viatges i als meus dos companys (Carlos i Ángeles) que hem fet del treball una diversió. Fins aviat!!!

Sisè viatge!!

Benvinguts a un nou viatge!!

Al llarg d'aquestes entrades he intentat mostrar els coneixements que anava aprenent i espero hàgiu gaudit tant com he fet jo. Quan vaig començar aquesta assignatura em vaig posar molt nirviosa perquè no sabia per on començar, ja que les eines de treball eren Twitter, Instagram i el blog i per a mi eren totalment noves.

Totes aquestes eines han estat noves per a mi #edubateMA

Una foto publicada por Maria (@mardominguezma) el Nov 11, 2014 at 3:21 PST

Està clar que les coneixia perquè havia sentit parlar d'elles però no m'havien atret l'atenció per voler utilitzar-les, em va constar molt entendre com funcionava cada una d'elles. Gràcies a youtube vaig poder crear-me un conte d'Instagram i sabre com anava, el mateix amb Twitter i per crear un Tweed igual. La meva primera impressió va ser de caos, crear un blog a partir de reflexions de la matèria tractada a classe, després fer una imatge que reflecteixi el temari donat i fer tweets. Així com varen passar les setmanes la meva primera impressió va anar canviat, vaig anar aprenent a emprar aquestes eines i a sentir-me més còmode.

Primer de tot m'agradaria parlar de Twitter, una eina totalment desconeguda, a més pensava que era similar a Facebook i em bastava amb una xarxa social. També creia que aquesta era per "cotillear" el que posaven els personatges famosos i això no era dels meus interessos. La meva opinió ha canviat totalment perquè Twitter http://rosauraochoa.com/2009/05/lo-bueno-y-lo-malo-de-twitter/ és més una eina en la qual pots informar-te sobre temes específics. Facebook és més per estar en xarxa amb els teus amics i sí que te n'assabentes de l'actualitat però molts de temes com el que hem tractat de l'educació no. Gràcies a aquesta eina hem pogut compartir molta informació, articles, vídeos, imatge, frases que ens ha dut a reflexionar, etc. A part d'haver-ho compartit entre els companys de classe també ho hem compartit amb gent que ni coneixíem i ens ha aportat molta informació, estudiosos, entitats públiques, etc.

Imatge pròpia

A partir d'aquests he pogut llegir articles molt interessants tant per la meva àrea de llengua castellana com per les TIC.

                                

Imatges pròpies

Una altra eina emprada és l'Instagram, un recurs molt desconegut per a mi i pensava que servia per retocar fotos i penjar-les. Ha estat una eina molt útil per sintetitzar el que dèiem amb una imatge, és a dir una mostra visual del que havíem après. Ens ha donat l'oportunitat de relacionar la teoria amb la pràctica i desenvolupar la creativitat i la imaginació. Quan vàrem explicar conceptes com el de competència o procés competencial vaig considerar que s'aprenia més amb la metàfora de la imatge que un discurs sobre aquest tema.
Pel que fa al blog, és una eina molt instructiva perquè treballes moltes competències, és un mètode de reflexió, de compartir els teus coneixements i els teus dubtes. A part és una tècnica d'escriptura amb un estil únic i personal. A mi m'ha servit a aprendre a desenvolupar-me dintre de la xarxa, perquè no sabia com es podia compartir ni un vídeo de youtube, ni una imatge d'Instagram. A part d'endur-me un gran treball per cercar articles o imatges externes m'ha servit per donar un suport bibliogràfic i una millora per a la recerca d'informació per la xarxa.

Com heu pogut veure ha estat un camí amb molt de treball però he anat aprenent a través de les TIC i són nou mètodes que com a futura docent s'han d'usar dins l'aula. ¿Com emprar el Twitter a l'aula?, ¿Com emprar elblog a la l'aula? i ¿Com emprar l'Instagram a l'aula?. Totes aquestes respostes tenen respostes si el docent ho vol aplicar-ho, vol deixar enrere el que és l'escola tradicional i ensenyar a l'alumnat el currículum a través de dinàmiques amb les quals ells se senten còmodes.

Espero que a través de la meva experiència comencen a adaptar les noves eines per afavorir la nostra educació i per a la gent que ens envolta. Hem d'aconseguir veure igual que jo he anat aprenent a aquest màster que una classe de 60 minuts no es pot basar amb donar teoria i activitats del llibre de text. Sinó que s'ha d'aconseguir impartir unes classes dinàmiques per atreure l'atenció de l'alumnat, fent que tots participin i gaudeixin d'aprendre.

Gràcies i fins aviat!!!!

Cinquè viatge!!!

Benvinguts al quint viatge!!

Espero que amb aquests camins gaudiu 'd'aprendre a aprendre' i que en cada viatge quedem aturats en el temps i intentem reflexionar amb tot el que plantejo. Com hem anat veient el tema de les competències dona per molt, però hi ha coses que les he tractat molt per damunt i trobo interessant dedicar-li una entrada sobre les avaluacions, i com no, a les tradicionals i a les avaluacions per competències. Com hem vist a anteriors entrades el sistema d'avaluacions és molt ampli, el que fan és avaluar per notes o alguns casos per PA però el que és necessari és explicitar en què falla i en què ha de millorar, no etiquetar simplement el noi amb notes. Podria motivar el nin dient-li que és bo amb unes coses però n'hi ha algunes coses que fa que no pugui desenvolupar totalment el seu aprenentatge. El que passa és que hauria de ser una avaluació dirigida al procés d'ensenyança i d'aprenentatge (tres variables: activitats del professorat, experiències que realitza l'alumne i els continguts) no només als resultats. Un problema que hi ha és que durant dècades l'escola ha tingut una funció clara i és la funció selectiva, la funció de seleccionar als millors en el seu camí que va cap a la universitat. El que passa és que no tots ho volen, ni poden, ni necessiten ser universitaris. Els docents han de tenir els instruments necessaris per orientar a aquells que tinguin èxit als seus estudis però també han de sabre ajudar aquells que estan perduts. El que passa que el que interessa és la superació de les distintes etapes que duen cap a la universitat i per descobrir aquest camí es fan probes escrites i amb un temps limitat per descobrir els coneixements de cada individu.
Per les proves universitàries s'estableix la funció seleccionadora en els continguts de l'ensenyança, l'escola és considerada com una carrera d'obstacles per aprovar els exàmens. A més com sabem i hem vist el que es vol assegurar no és que entenen el temari sinó que saben memoritzar-lo i retenir el màxim d'informació possible per expulsar-lo als exàmens. Com hem après és que amb el sistema de competències no és d'aquesta manera sinó que l'adolescent per aprendre ha de sabre demostrar que els continguts les sap posar en pràctica. Per exemple: no és sabre que és una truita sinó sabre fer-la, demostrar aquesta competència a través de diverses fases. Com hem vist parlant de competències el punt principal és pensar en el futur i més quan es proposa de manera explícita “formar per a la vida”. No s'ensenya càlcul, escriptura o dibuix si no es pensa que l'alumne ho podrà aplicar fora de l'escola.

En el que no havia caigut és en els objectius de l'avaluació, és a dir si el que es vol sabre és la capacitat de l'alumne que haurà de tenir en compte en com es desenvolupi a l'examen. Però es pot tenir com a objectiu ajudar a un alumne que millori el domini d'una competència. Serà convenient establir les estratègies d'aprenentatge més apropiades perquè ells puguin superar-les. A partir de l'actuació competent és on podem avaluar la capacitat en funció de les característiques específiques de la situació problemàtica plantejada. Una estratègia que m'agradaria comentar és el portafoli, encara que per jo és nova he descobert que a Estats Units era una gran tendència durant els anys 90 a l'àrea publicitaria. És també una estratègia d'avaluació dels aprenentatges, posa en èmfasis les evidències de l'aprenentatge. És un mètode o instrument compost per un conjunt de treballs realitzats per un mateix i que serveixen per demostrar el seu propi coneixement.

Com he pogut descobrir a través d'aquesta formació en el Màster de formació de professorat és que hi ha dos tipus de portafolis: imprès i electrònic, sí que tenia coneixement del portafoli però que la gent ho feia per gust no que pogués ser un mètode d'aprenentatge. Ara que puc parlar com a usuària puc dir, agradant-me més o menys, és que és un treball que du una profunda comprensió del procés de l'aprenentatge. Per crear el portafoli s'hi ha de reflexionar sobre distints temes i qüestions, que la gent pugui posar en manifest la seva opinió i les crítiques. D'aquesta manera un podrà veure de les coses que no s'havia adonat o que hi ha gent que comparteixi la mateixa opinió. A més és un instrument que et permet poder accedir a totes les teves entrades en el moment que vulguis i posar en manifest el teu coneixement en públic per demostrar les teves capacitats i destreses. El que jo mai m'hagués pensat es sabre penjar blogs, el sabre agafar links del youtube i també el fet de tenir tantes eines a la nostra disposició i no sabre emprar-les.

Nous mètodes d'avaluar #edubateMA

Una foto publicada por Maria (@mardominguezma) on Nov 11, 2014 at 2:02 PST

Moltes gràcies i esper hàgiu gaudit, fins aviat!!!

Quart viatge

Benvinguts a un nou viatge!!!!

        Després d'aquests recorreguts és important ampliar els nostres coneixements partint d'idees que hem anat descobrint al llarg d'aquest camí. El primer que m'agradaria parlar és sobre les competències mantenint la definició de Zabala i Arnau (vista a la primera entrada) (2009) al llibre “11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias” “Enseñar implica utilizar formas de enseñanzas consistentes en dar respuesta a situaciones, conflictos i problemas cercanos a la vida real”. Com podem veure a aquest concepte hi ha un terme clau que és ensenyar, és important perquè les ensenyances es relacionen a una de les seves formes, al model transitiu o expositiu. A més en alguns llocs es considera que actualment hi ha un model propedèuticselectiu on l'objecte d'estudi per l'escola són les matèries o assignatures, però no qualsevol matèria sinó aquelles que són claus per anar a la universitat. Com vàrem veure també al primer viatge el model de les competències l'objecte d'estudi és el coneixement d'unes matèries determinades.

    Aquest model de l'educació per competències té quatre potes: conceptes, components, procediments, actituds. Com veiem en el vídeo elideix el punt de components que ens proposa Zabala i Arnau, passa directament als procediments. Considero que és tan important sabre els conceptes com tenir en compte tots els components perquè si sabem la definició d'un fora de joc però hem de sabre identificar-ho a un partit. I aquest segon pas és que el que donarà lloc al tercer punt, els procediments, sabre aplicar-lo.

        Una experiència meva va ser quan em vaig treure el títol d'àrbitre de futbol on vaig decidir que no era competent per aquesta professió. A l'examen teòric vaig tenir la millor nota, però alguns components no les sabia identificar i als procediments vaig fallar encara més. Al partit em posava molt nirviosa i no sabia aplicar la teoria a la pràctica. Encara que tingués una bona actitud e intentes posar-ho tot de la meva part no ho vaig sabre adaptar. És un bon exemple que no es pot ser competent si no se sap els coneixents si falla una pota ets incompetent. Ens feien un examen pràctic però amb l'únic que consistia era a córrer uns quilòmetres determinants.

Una foto publicada por Maria (@mardominguezma) el Nov 11, 2014 at 1:43 PST

Imatge pròpia

        A l'educació és exactament igual, no ens hem de basar a donar una classe de 55 minuts de teoria i en acabar el tema puntuar-los simplement amb el que se suposa que el professor ha d'ensenyar a l'aula. Com hem vist a les anteriors entrades és tan important la teoria com la metodologia. Cada persona necessita diferents maneres d'aprendre però hem d'ensenyar que no només hi ha lla memorització sinó que la reflexió fa que els nois puguin emprar la teoria com a un mecanisme de relació no com a solució. Hi ha part de les matèries que s'aprenen més a través de components procedimentals, del treball en equip, a observar observant. Una cita que em va agradar molt i considero que us donarà opció per pensar amb el que he dit ara és de Zabala i Arnau: “es imposible el dominio de cualquier procedimiento sin la capacidad para reflexionar sobre sus características y las fases que lo constituyen. La realización efectiva y la mejora de cualquier contenido procedimental exigen el conocimiento y el análisis sobre su nivel de utilización.”

         Per finalitzar, és destacable parlar sobre el currículum on els materials haurien d'ajudar a construir situacions de la realitat que seran els punts de partides de les seqüències didàctiques. Han de tenir exercicis seqüenciats i s'han d'adaptar-se als diferents ritmes d'aprenentatge. S'ha de tenir en compte la diversitat de l'existència de materials curriculars variats i diversificats, que permetin que cada professor elabori el seu projecte d'intervenció. Les unitats didàctiques deuen cobrir les demandes educatives d'un grup determinat d'alumnes.

Moltes gràcies i fins aviat!!

Tercer viatge

Benvinguts una vegada més!

        Aquest nou viatge estarà relacionat amb la primera entrada on vàrem caminar cap a l'ideari de les competències. Així com Zabala i Arnau (2009) ens parla en el llibre “11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias” sobre les competències, on marca constantment que la definició d'aquest terme és molt ampli i hi ha moltes maneres de descriure aquest concepte, però n'hi ha una de bàsica. Aquesta definició bàsica és simplement l'encarregada d'identificar allò que necessita qualsevol persona per donar una resposta als problemes als quals s'enfrontaran al llarg de la seva vida. No vull reiterar-me sobre aquest tema perquè podeu accedir a la informació i vídeos del primer viatge. Però per donar-vos una mà i ajudar a aclarir alguns dubtes us adjunto un vídeo d'exemple a on es veuen els punts clau de les competències en distintes àrees (comunicació lingüística, matemàtiques, mon físic, competència digital, social i ciutadana, cultural i artística, competències per aprendre a aprendre i autonomia i iniciativa personal).

         Partint d'aquesta idea anterior, Zàbala i Arnau (al mateix llibre) ens tracta una altra idea molt interessant i que és necessari parlar perquè és el que vivim dia a dia, és sobre les escoles. Dos models d'escoles que se'ns parla són de l'escola tradicional i l'escola activa. Realment també es relaciona amb el que vaig comentar en el segon viatge sobre el rol del professorat, perquè la forma amb el que el docent instrueix i educa a l'alumnat compon un tipus d'escola. Aquests dos temes han estat molt criticats perquè es considera que una escola tradicional té com a fonament transmetre un aprenentatge a través de la memorització. I jo com a estudiant puc afirmar que a l'institut el que ens ensenyàvem era a com memoritzar, per així quan anéssim a batxiller poguéssim absorbir el màxim possible per a la selectivitat. El problema que vàrem tenir és que alguns alumnes vàrem aprendre molt bé a memoritzar però algunes assignatures del següent curs es varen basar a fer preguntes a l'examen de reflexió i de relacionar amb continguts. El que va passar és que durant uns anys ens vàrem acostumar a aquesta tradicional metodologia i de sobte que ens instaurin noves metodologies a les quals no estem adequats, va ser bastant caòtic. He trobat alguns blogs que tracten sobre aquest tema i és molt interessant. En el primer tracta la diferència entre aquests dos models d'escoles, junt amb les característiques i els fonaments psicopedagògics de l'escola activa. Un segon blog que he trobat tracta per separat els dos models d'escola amb uns punts bàsics a tractar (metodologia, materials, rol del professor, rol de l'alumne i aprenentatge) per veure més clarament les diferències.

        Si hem anat evolucionant amb algunes metodologies de l'escola tradicional a l'actual, ¿perquè no començar a canviar aquest tipus d'aprenentatge? Donar-li un paper important a la participació de l'alumnat i deixar de basar-se simplement el que posa el llibre, és a dir donar classes dinàmiques amb el temari que hi ha al llibre de text.

      La qüestió no és deixar de banda el que sempre s'ha emprat sinó tenir la capacitat de sabre combinar les dues coses (memorització d'alguns coneixements i la comprensió a través de procediments). En la meva època d'estudiant a la carrera em vaig adonar que aprenia més a través d'activitats de reflexió on la meva ment relacionava el temari que havia estudiat. A més quan estudiava el temari m'ho llegia per entendre i a l'examen a part de recordar del que m'havia estudiat o havia de sabre aplicar. En canvi les assignatures que era simplement memoritzar era més senzill perquè l'única funció que feia el meu cervell era reproduir el que havia estudiat.

No és millor aprendre reflexionant que memoritzar-ho tot #edubateMA

Una foto publicada por Maria (@mardominguezma) el Oct 10, 2014 at 2:24 PDT

 Imatge propia

        Per finalitzar, comentar una idea que hem mencionat anteriorment, els llibres de texts. És un tema molt comentat a molts de blogs com per exemple en el de Felipe Zayas “¿El libro de texto es el currículum?” On ens diu que els continguts que ens ofereixen els llibres de text són obligatoris. I que la metodologia impliquen aquests continguts és ensenya, però el professor ha de ser l'encarregat a interpretar i adequar el currículum oficial. Els llibres de textos són uns instruments d'aprenentatge on els pares es gasten una gran quantitat de doblers i considero que els mestres haurien de sabre emprar el llibre de text com un reforç per ensenyar, en lloc de ser el pilar de l'ensenyament. Hi ha un blog molt interessant on es parla sobre l'avantatge i desavantatge del llibre de text dins l'aula. A més com a “futura” docent crec que és més educatiu enllaçar el que ara he mencionat amb una imatge visual sobre aquest tema. Unes frases que m'han agradat i que m'agradaria que sigui per reflexionar: “Los libros de texto, en la medida que son representantes de la cultura seria y necesaria para el futuro tienen que cambiar su manera de exponer todos estos conceptos principales”.

Gràcies i fins a la pròxima!!!

Segon viatge

Benvinguts una altra setmana,

       Espero que amb el viatge passat gaudíssiu perquè aquest camí ens servirà per fer una aturada i reflexionar sobre el paper del docent i les competències digitals per l'aprenentatge. El final de l'entrada anterior vaig pinzellar alguns detalls sobre la importància de l'eina tecnològica a les aules. És evident que hi ha un gran procés tecnològic en la societat i ens hem d'adaptar als nous moments per dues raons: per fer més dinàmiques les classes i per apropar-nos als alumnes amb els mètodes que ell actualment empren. Com fa referència en Siemens les xarxes tecnològiques han transformat importants sectors i l'educació està en procés de canvi. El problema que jo li veig és que és molt difícil que totes les escoles es puguin adaptar a aquests nous canvis i per dues raons bàsiques: pels recursos i pel docent tradicional. En primer lloc els recursos és un pilar molt important perquè no tots els col·legis es poden permeti adaptar totes les aules amb les noves tecnologies. Això fa que impedeixi el treball del docent i dificulti les activitats educatives per relacionar-se amb aquests nous mètodes. A aquest moment és quan ha d'actuar la creativitat del docent i ha de programar activitats relacionades amb el marc teòric i integrant a tot l'alumnat de l'aula perquè hi hagi una participació activa. A la mateixa vegada hauria d'intentar aportar una eina tecnològica en els processos d'ensenyança-aprenentatge és el que proposa en nou model TPACK.

      Aquest context sosté que una eficaç integració de la tecnologia requereix comprensió i negociació entre tres tipus de coneixement: disciplina de coneixement, l'ensenyament i la tecnològica. A aquest enllaç es pot descobrir les finalitats, objectius i metodologia del sistema TPACK. A més hi ha un exemple d'aquest projecte a l'aula de llengua i literatura, juntament amb una explicació de com “dissenyar una experiència TPACK i a aquesta àrea”. Per si us queda algun dubte, sobre aquest sistema nou, us adjunto un vídeo on tracta de manera breu un procés de les necessitats de l'educació cap al model TPACK.

     A més és molt interessant perquè comença a introduir el significat d'aquest nou sistema fins a acabar per explicar la unió d'aquest esquema.

Imatge web 

       Aquest suport visual ens serveix també per agafar una idea molt important i que ja l'he introduïda anteriorment, és el rol del docent. Sobre aquesta professió hi ha moltíssimes opinions, alguns pares es creuen que són deus i que estan amb el deure d'educar-los en tots els àmbits, a la vegada fer-se carreg i solucionar tots els problemes que tenen. N'hi ha que també pensen que la tasca i l'estudi s'ha de fer al temps escolar i no dur feina per a casa, n'hi ha que pensen que no es compleix l'aprenentatge si no es mana tasca per a casa, per assolir totalment els conceptes. I jo em demano ¿n'hi ha algun que pensi amb tota la tasca i implicació que li dedica un docent? Ser docent té una gran càrrega, ha de cultivar distints valors com: la solidaritat, el saber, el respecte, la dignitat i la compassió amb els més dèbils. Amb el pas del temps se li exigeix més al docent, però el sou i les condicions són pitjors. Em va agradar molt una cita del blog d'en Miquel Àngel Santos Guerra  on diu que per alguns un professor ho ha de tenir tot “un pinche de cocina, un maestro budista, un payaso, un disc jockey, un puericultor...”. Considero que aquestes diversitats d'opinions és un petit motiu que fa que molt de docents no vulguin canviar de metodologia per evitar critiques i assegurar-se de què els alumnes aprenen un mínim. Hi ha altres factors com per exemple evadir responsabilitats i implicacions cap a l'alumne, a més n'hi ha molts docents que pensen que adaptar-se a les noves tecnologies i adaptar-lo a l'aula és per ells més feina. La veu del docent és molt important i veure com utilitza diferents mètodes per captar l'atenció de l'alumnat és molt gratificant. A aquest vídeo es tracta d'observar la visió de casos de la docència i com aquesta metodologia és bona per l'alumnat.

       Per finalitzar, fer una pregunta a reflexionar ¿què ens ha agradat a nosaltres com a alumnes, un docent que es dedica a llegir el llibre de text (i a casa havies de mirar el que havia donat) o un professor que a través de les activitats o les pràctiques dinàmiques feia atreure a l'atenció i entendre millor el temari. ¿Què hem de fer evolucionar amb la tecnologia o tornar arrere on eren els 60 minuts més llargs de la nostra vida?

Imatge web                                                                                                  Imatge propia

Gràcies i esper hagi estat gratificant!!!

Primer viatge

Benvinguts!
Espero que aquesta nova entrada us dugi cap a camins inexplorables. El que m'agradaria comentar és un terme molt nomenat però molt poc reflexionat, aquest terme és “competència”. En un primer moment servia per referir-se a una persona capacitada per complir una feina concreta. A poc a poc aquest terme va anar expandint-se fins a arribar a un camp que és el que ens interessa, l'educació. Aquestes competències són les que un alumne hauria de rebre i l'encarregat de transmetre'ls són els mestres. Com podreu veure a aquest vídeo explica de manera molt breu i clara el concepte de “competència” des del punt de vista de la psicologia cognitiva.

La ponent tracta també una idea proposta per Zábala i Arnau (2009) en el llibre “11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias” sobre “el saber per saber” a on el mestre se centrava amb què l'alumnat devia de sabre, però la feina per competència va sorgir per contrarestar aquesta postura i que fos “sabre per sabre fer”. Actualment s'ha volgut desfer de la postura conductista, és un enfocament denominat cognitiu conductual, és a dir el que penso ho faig. El que ha passat és que la metodologia que s'emprava antes era dedicar-se a teoritzar el que el mestre tenia a la seva planificació sense fer que l'aula es convertís en dinàmica i aquella teoria fos ensenyada des de “el deleite”. És molt interessant aquest vídeo per entendre aquest concepte i les dues situacions. Una altra idea important a mencionar és el tema de la crisi dels referents tradicionals i de la necessitat d'evolucionar cap a un nou sistema educatiu és un tema molt debatut i que amb el temps es va expandint com a necessitat. Hi ha molta informació per la xarxa però poso un altre vídeo molt més extens però on també tracta aquest tema. Pel minut 11 ens descriu algunes experiències com el de la seva filla que prefereix més estudiar dos dies abans de l'examen perquè no sen recordarà pel dia de la prova.

¿Qui no ha preferit estudiar dies abans de l'examen perquè no sen recordarà? ¿qui no ha tingut de més petits 60 minuts de classe només de teoria pura sense posar un exemple? ¿qui no ha sentit algun nin queixar-se de venir de classe i dir que no s¡havia assabentat de la meitat de la lliçó? Es poden seguir mètodes per aconseguir l'atenció de l'alumnat o assegurar-se a través d'activitats dinàmiques que l'alumne pot seguir el mateix ritme de l'aula. No només es tracta d'avaluar que l'alumne hagi memoritzat tot el contingut del temari sinó d'avaluar que l'alumne sàpiga emprar les eines explicades a classe. Per exemple: si l'alumne ha tret un 8 de la primera avaluació perquè s'ha sabut de memòria què és un subjecte, un verb i un predicat però el curs següent no sabrà analitzar una oració perquè l'únic que ha fet és memoritzar els conceptes d'una oració sintàctica. ¿De què li serveix a l'alumne treure un notable si realment no sap aplicar els continguts?

A més una dita que em va agradar molt d'un article que vaig trobar per la web és: “Los estudiantes son personas portadoras de conocimientos, experiencias e intereses. Una enseñanza democrática, por tanto, no puede ser concebida como mero “adoctrinamiento” curricular sino como un proceso guiado de participación responsable. El estado debe mantener una relación democrática con los centros, dotándolos de los medios necesarios para el desarrollo de su función y entendiéndolos como instituciones que tienen el derecho y el deber de promover la mejor formación de sus estudiantes.” Penso que és una reflexió i una conclusió que molts de nosaltres tenim a les nostres ments a on dins una aula hi ha una gran diversitat i no tots estan al mateix nivell i és necessari que el mestre aporti unes metodologies per fer sentir còmode a l'alumne i a la vegada gaudir de veure resultats. Poc a por es comença a obrir món a nous passos d'investigació i la tecnologia comença a ser part d'una eina educativa. Vaig veure a un blog del país on es feien eco dels avantatges que donava la tecnologia dedins l'aula. Aquí hi ha l'enllaç per si us desperta la curiositat. 

Espero que hàgiu gaudit amb aquest viatge i fins a la pròxima entrada, fins aviat!!

Presentació

Benvinguts a un nou món de xarxa!

      El meu nom és Maria, som estudiant de Mallorca i visc una nova aventura, ja que m'he traslladat a Eivissa (un nou lloc per a mi). El motiu d'aquest trasllat és que l'any passat vaig acabar la carrera de grau en llengua i literatura Espanyola i per continuar els estudis estic cursant el màster de formació del professorat i l'he hagut de fer a Eivissa.

       No només és un canvi radical pel nou lloc on visc sinó que estic aprenent nou mètodes d'aprenentatge i per això l'obertura d'aquest nou blog. L'assignatura que ha obert pas aquest nou camí és la de “processos i contextos educatius” on ens està mostrant la importància de l'evolució per la transmissió dels coneixements. Són distintes formes de mostrar a uns “futurs professors” que l'ensenyament tradicional ha quedat arrere que hem evolucionat i part d'aquest canvi ha estat gràcies a la tecnologia que ens ofereix un destí diferent de l'anterior. Cada publicació al llarg d'aquests mesos seran reflexions sobre els distints temes tractats a classe i a on espero que cada unes publicacions serveixin com a viatges per mostrar els camins de l'educació.

http://www.poderpda.com/wireless/microsoft-invierte-75-millones-de-dolares-para-la-educacion-digital-en-africa/

 Espero poder saber guiar en aquest nou viatge i que ens pugui servir tant a mi com per vosaltres.

Fins aviat!