lunes, 10 de noviembre de 2014

Cinquè viatge!!!

Benvinguts al quint viatge!!

Espero que amb aquests camins gaudiu 'd'aprendre a aprendre' i que en cada viatge quedem aturats en el temps i intentem reflexionar amb tot el que plantejo. Com hem anat veient el tema de les competències dona per molt, però hi ha coses que les he tractat molt per damunt i trobo interessant dedicar-li una entrada sobre les avaluacions, i com no, a les tradicionals i a les avaluacions per competències. Com hem vist a anteriors entrades el sistema d'avaluacions és molt ampli, el que fan és avaluar per notes o alguns casos per PA però el que és necessari és explicitar en què falla i en què ha de millorar, no etiquetar simplement el noi amb notes. Podria motivar el nin dient-li que és bo amb unes coses però n'hi ha algunes coses que fa que no pugui desenvolupar totalment el seu aprenentatge. El que passa és que hauria de ser una avaluació dirigida al procés d'ensenyança i d'aprenentatge (tres variables: activitats del professorat, experiències que realitza l'alumne i els continguts) no només als resultats. Un problema que hi ha és que durant dècades l'escola ha tingut una funció clara i és la funció selectiva, la funció de seleccionar als millors en el seu camí que va cap a la universitat. El que passa és que no tots ho volen, ni poden, ni necessiten ser universitaris. Els docents han de tenir els instruments necessaris per orientar a aquells que tinguin èxit als seus estudis però també han de sabre ajudar aquells que estan perduts. El que passa que el que interessa és la superació de les distintes etapes que duen cap a la universitat i per descobrir aquest camí es fan probes escrites i amb un temps limitat per descobrir els coneixements de cada individu.
Per les proves universitàries s'estableix la funció seleccionadora en els continguts de l'ensenyança, l'escola és considerada com una carrera d'obstacles per aprovar els exàmens. A més com sabem i hem vist el que es vol assegurar no és que entenen el temari sinó que saben memoritzar-lo i retenir el màxim d'informació possible per expulsar-lo als exàmens. Com hem après és que amb el sistema de competències no és d'aquesta manera sinó que l'adolescent per aprendre ha de sabre demostrar que els continguts les sap posar en pràctica. Per exemple: no és sabre que és una truita sinó sabre fer-la, demostrar aquesta competència a través de diverses fases. Com hem vist parlant de competències el punt principal és pensar en el futur i més quan es proposa de manera explícita “formar per a la vida”. No s'ensenya càlcul, escriptura o dibuix si no es pensa que l'alumne ho podrà aplicar fora de l'escola.


En el que no havia caigut és en els objectius de l'avaluació, és a dir si el que es vol sabre és la capacitat de l'alumne que haurà de tenir en compte en com es desenvolupi a l'examen. Però es pot tenir com a objectiu ajudar a un alumne que millori el domini d'una competència. Serà convenient establir les estratègies d'aprenentatge més apropiades perquè ells puguin superar-les. A partir de l'actuació competent és on podem avaluar la capacitat en funció de les característiques específiques de la situació problemàtica plantejada. Una estratègia que m'agradaria comentar és el portafoli, encara que per jo és nova he descobert que a Estats Units era una gran tendència durant els anys 90 a l'àrea publicitaria. És també una estratègia d'avaluació dels aprenentatges, posa en èmfasis les evidències de l'aprenentatge. És un mètode o instrument compost per un conjunt de treballs realitzats per un mateix i que serveixen per demostrar el seu propi coneixement.



Com he pogut descobrir a través d'aquesta formació en el Màster de formació de professorat és que hi ha dos tipus de portafolis: imprès i electrònic, sí que tenia coneixement del portafoli però que la gent ho feia per gust no que pogués ser un mètode d'aprenentatge. Ara que puc parlar com a usuària puc dir, agradant-me més o menys, és que és un treball que du una profunda comprensió del procés de l'aprenentatge. Per crear el portafoli s'hi ha de reflexionar sobre distints temes i qüestions, que la gent pugui posar en manifest la seva opinió i les crítiques. D'aquesta manera un podrà veure de les coses que no s'havia adonat o que hi ha gent que comparteixi la mateixa opinió. A més és un instrument que et permet poder accedir a totes les teves entrades en el moment que vulguis i posar en manifest el teu coneixement en públic per demostrar les teves capacitats i destreses. El que jo mai m'hagués pensat es sabre penjar blogs, el sabre agafar links del youtube i també el fet de tenir tantes eines a la nostra disposició i no sabre emprar-les.


Una foto publicada por Maria (@mardominguezma) on


Moltes gràcies i esper hàgiu gaudit, fins aviat!!!

2 comentarios:

  1. Maria, em pareix molt adient el que dius sobre el portafoli i com hem hagut de crear el nostre blog per poder ser avaluats de l'assignatura de Processos i Contextos Educatius. Jo tampoc m'hagués imaginat mai que un blog podria servir per avaluar els alumnes i me va sorprendre quan ens ho varen demanar a classe.
    Com bé dius, al llarg de les entrades que hem anat fent he vist la utilitat que té, ja que com s'ha de fer una entrada no massa llarga per que sigui agradable de llegir, s'ha de tenir un coneixement prou bo del que has d'escriure i has de ser capaç de seleccionar la informació que necessites. A més, el fet de que siguin electrònics, ens permet poder afegir recursos visuals com imatges i vídeos que faciliten la comprensió del text a la vegada que ens donen informació nova.
    Com molt bé dius també, tothom que llegeix les nostres entrades ens pot fer comentaris sobre el que hem escrit, fent-nos veure alguna cosa en la que estiguem equivocats i que podríem millorar o aquells punts en els que pensen igual que nosaltres. Tot això, ens enriqueix i ens ajuda a seguir construint el nostre coneixement.

    ResponderEliminar
  2. Maria estic totalment d’acord amb el que dius. La funció de l’escola tradicional és selectiva, es basa en la superació d’una sèrie de proves amb l’objectiu d’avançar a un nivell superior. D’aquesta manera, l’avaluació tradicional es centra en una nota numèrica, però no té en compte el perquè d’aquella nota, i és el més important per a l’alumne, conèixer amb què ha fallat per poder saber quins aspectes ha de millorar.
    Tal com expliques, l’avaluació no ha d’estar dirigida únicament al resultat final, sinó que ha de tenir en compte el procés d’ensenyament- aprenentatge de l’alumne.

    Hauríem de motivar als alumnes per tal que reflexionessin sobre els seus aprenentatges, i l’autoavaluació o coavaluació poden ser les eines adequades per aconseguir-ho.

    ResponderEliminar